ANÀLISI COMPARATIVA DETOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU I COM UN RECORD D'INFANTESA A PARTIR DE LA LECTURA AUGMENTADA
EL REREFONS SOCIAL
Les dues novel·les intenten recuperar i mostrar una part de la nostra història que ha quedat amagada i en l’oblit i, per tant, volen esdevenir un referent de l’època de què parlen: “perquè si nosaltres no creem els nostres referents propis, ningú ho farà per nosaltres”. Tot i que l’època en què es desenvolupen les històries no és la mateixa, s’hi entreveuen molts punts comuns en el rerefons social:
En primer lloc, les dos evoquen i idealitzen el paisatge rural, açò és, un paisatge purament natural i poc transformat per l’activitat humana, en oposició a allò urbà, a la globalització, a la voràgine desenvolupista que va transformar aquest paisatge idíl·lic del País Valencià en una gran esplanada d’edificis enormes que esborren qualsevol indici que ens permeta recordar el passat i les tradicions dels nostres avantpassats:
COM UN RECORD D'INFANTESA
TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU
Buscava allò que l’avi m’havia explicat: un país d’un jardí sense límits. Però davant meu, a l’horitzó, hi havia una dotzena de grues pivotant sobre els esquelets d’edificis enormes. I un soroll llunyà de martells hidràulics (pàg. 66).
Els meus iaios no havien volgut vendre-la i ma mare estava decidida a conservar aquell bagul de la memòria on es refugiava l’essència de l’antic poble de l’horta dels seus avantpassats [...] I el poble ja no fou poble, i els noms dels camins, les partides i les séquies ja no foren noms de res (pàg. 95).
En segon lloc, reflecteixen la vida o el dia a dia de les classes populars, de la gent senzilla: la vida del carrer, la vida quotidiana:
"César és el meu amic des de sempre, amb qui vaig de cerveses més sovint. Algunes vegades també s’hi apunta Rosa, que és la seua companya: anàvem els tres junts a la universitat" (pàg. 96).
"La història del Guille i la Cris és la història de les seues mares. Vides paral·leles amb destins jugats a la sort com una moneda a l’aire" (pàg. 27).
En tercer lloc, les dues novel·les narren, de vegades a partir dels records, les vivències de diverses generacions marcades per una sèrie d'esdeveniments que els canviaren la vida: les dels protagonistes, les dels seus pares i les dels seus avis. Com un record d’infantesa i Totes les cançons parlen de tu són, en definitiva, una valuosa mostra de la realitat d’aquell temps i, per tant, una eina de recuperació de la memòria històrica: d’allò desconegut.
I és que com diu Raimon "qui perd els orígens perd identitat" i com diu Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana i com figura escrit a l'entrada del bloc número 4 del camp d'extermini d'Auschwitz: "El poble que oblida la seua història està condemnat a repetir-la".
