EL PARADÍS DE LA INFANTESA

TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU

Es percep aquesta idealització, des del principi de la novel·la:

Les dues novel·les podrien fer referència a les obres de Mercè Rodoreda pel fet que es mitifica la infantesa, es recorda amb melangia i es contempla com un lloc idíl·lic replet d’innocència i felicitat en què es forgen les bases de la vida. A més, s'entreveu una altra similitud amb l'autora: la introducció de les flors i els jardins al paisatge.

"Passe el dit pel moble del rebedor i sense voler-ho em veig corrent pels passadissos amb el tractor de joguet i mon pare que em crida vigila que trencaràs alguna cosa" (pàg.15).

"Sans i estalvis, ens vam mirar amb el somriure còmplice i suat del xiquet que completa la primera gesta" (pàg.45).

"I d'alguna manera desitjava oblidar tota aquella història, retrocedir en el temps i asseure'm de nou al costat del xiquet que m'havia estimat" (pàg.66).

"També perquè amagava un tresor: el terrat. Un espai diàfan de rajoles roges d’uns vuitanta metres quadrats. Allí vaig passar vesprades d’infantesa sentint-me com un afortunat nàufrag de la ciutat. La meua imaginació s’embarcava en el vaixell pirata dels playmobil i fluïa entre balcons de futbol i una xicoteta piscina de plàstic envoltada d’un autèntic verger que ma mare cultivava amb cura i paciència"(pàg.97).

"La Marta va comparar aquella calma amb el guirigall que muntàvem al menjador de l'escola. Éreu uns salvatges, assentia ma mare, i la conversa va començar a brollar per les aules plenes de dibuixos, els passadissos amb empremtes de mans a les parets i el pati per on corríem amb les nostres bates empastifades de mocs i baves" (pàg.111).

"D’alguna manera necessitàvem recordar que algun dia fórem innocents i feliços. Encara ho faig ara. Tanque els ulls i recorde els dies d’infantesa com fotogrames en Súper-8 on es projecta un jo mitificat. I és la imatge d’un xicotet jugador de bales que volia ser el millor de la banda de marrecs. La innocència m’impedia veure que el cabró de l’Eskorbutín me les furtava" (pàg.111-112).

"De què serveix l’admiració, l’aplaudiment o la felicitat material quan t’han arruïnat la infantesa?" (pàg.115).

"Tantes hores davant d'aquella mirada esberlada com la seua ànima, incapaç de refugiar-se en l'antic paradís de la infantesa convertit en una cova on l'únic bàlsam era una fotografia en colors sépia en una tauleta de nit" (pàg.144).

"Les ferides m'han ajudat a créixer. També m'han ensenyat que som com aquell catxirulo que per a volar lliure necessita un fil que el lligue al punt d'origen. Encara em fa mal recordar la negror del meu punt. Però ni vull ni puc oblidar-ho. Per això de tant en tant necessite tornar a València. I quan el tren s'atura, em sorprenc estimant la ciutat on em vaig criar. [...] El meu barri. [...] I gràcies a ella, aquesta casa continua sent un refugi familiar on es conserva l’abric de la infantesa. Amb els anys he aprés que l’amistat també pot caducar. Els amics de la infantesa ens fan ser qui som. Són la nostra petita pàtria" (pàg.183-184).

LES FLORS

Moltes de les flors que presenta Sarrià a la seua novel·la estam presents també a les obres de Rodoreda:

"[...] una xicoteta piscina de plàstic envoltada d'un autèntic verger que ma mare cultivava amb cura i paciència. Hi havia geranis, rosers, clavellines i unes quantes tomaqueres encunyades. També un gesmiler que s’enfilava per les parets d’un habitacle desaprofitat que el iaio havia concebut com un traster" (pàg.97).

"Ella ens oferia la tranquil·litat que necessitàvem mentre s'aïllava en les històries de postguerra de Mercè Rodoreda en la gandula escortada de geranis i rosers" (pàg. 104).

COM UN RECORD D'INFANTESA

Com el títol indica, s'idealitza el món dels infants en el transcurs de tota la novel·la:

"La seua presència era el record d’uns dies caiguts al teló de les nits de Santiago, la ciutat que vam estimar estimant-nos i on va morir un dia el sol de primavera, com cantava Santiago del Nuevo Extremo a «A mi ciudad», quan encara érem infants" (pàg.17).

"En la taula on milions de vegades havia desdejuntat amb les presses escolars de l'àvia" (pàg.22).

"El meu avi sempre em preparava proves quan era menut, jocs i enigmes, i de sobte em vaig tornar a sentir com un xiquet" (pàg.24).

"Vaig buscar per altres habitacions i ara sí: al seu dormitori, dins de l’armari, va aparèixer La fera ferotge. Es conservava tal com el recordava, amb tota la portada ratllada per l’inconfusible traç dels meus retoladors de colors. De xiquet vaig estar dibuixant feres fantàstiques durant molts mesos mentre escoltava aquella cançó" (pàg.25).

"Era una d’aquelles cambres de joc infantil reconvertides en llar de convidats" (pàg.49).

"Érem carn i ungla les dues, hi havia tanta passió en aquella amistat infantil que algunes vegades acabàvem barallant-nos fortament"(pàg.52).

"O potser era com si volgués salvar un moment feliç de la seua infantesa amb el retrat d’un paisatge pretesament aturat en un temps sense grues que espatllaren els records més feliços" (pàg.67).

"Volia que abans que saberes què havia passat als teus pares, conegueres de veritat la teua mare: l'alegria, les conviccions, la voluntat de ser feliç i fer feliços els altres, i va pensar que jo podria explicar-te qui era ta mare des de xicoteta, com un record d’infantesa" (pàg.116).

"Em sentia alleugerit però esgotat per tants sentiments contraposats, i em vaig posar a plorar com un xiquet" (pàg.126).

"Em vaig adonar que, sense saber-ho, aparentment, i lluny d'amagar-me res, l'avi havia parat una sèrie de proves, enigmes i esquers que jo anava descobrint per mi mateix, igual com quan jo era menut i ell ho disposava tot per als nostres jocs domèstics. [...] De sobte em vaig fer xicotet i veia l’avi assegut davant meu a la taula de la cuina, somrient-me i posant-me la mà sobre el cabet, desfent-me els cabells tendrament" (pàg.127-128).

EL JARDÍ

El jardí apareix amb freqüència relacionat amb les cases valencianes, de la mateixa que Rodoreda inclou els jardins en moltes de les seues obres:

"Al final hi havia una caseta de dues plantes, amb una reixa oberta i un jardí que es confonia amb un hortet fèrtil i i vigilat per una llimera" (pàg.43).

"Contenia un jardí salvatge amb una figuera enorme, una llimera i matolls secs, envoltats de paleres" (pàg.79).

"Ella ens esperava a la fresca del jardí regant les plantes" (pàg.129).

ANÀLISI COMPARATIVA DETOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU I COM UN RECORD D'INFANTESA A PARTIR DE LA LECTURA AUGMENTADA