ANÀLISI COMPARATIVA DETOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU I COM UN RECORD D'INFANTESA A PARTIR DE LA LECTURA AUGMENTADA
LA INTERTEXTUALITAT
La intertextualitat està present en les dues obres d'una manera indirecta, ja que s'entrevuen referències d'altres autors com són Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor i Mercè Rodoreda.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
El poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, sembla estar present en les dues novel·les d’una manera prominent pel que fa a l'escriptura dels autors. Fan servir constantment alguns elements de la poesia estellesiana com l'estil i la seua temàtica de la idealització del terrat com a lloc bucòlic i del paisatgisme sentimental, del qual hem parlat anteriorment. .
COM UN RECORD D'INFANTESA
En aquesta obra moltes de les expressions que s'utilitzen ens transporten a la poesia d'Estellés, com aquesta, que ens porta, concretament als versos dels poemes Els amants i Testament mural:
“Han passat els anys i, encara ara, de forma vívida, aquesta cançó m’obre una finestra a deu mil quilometres dels meus sentiments en carn viva” (pàg.11).
Amb aquesta frase, la nostra ment visualtiza el poema Assumiràs la veu d'un poble:
“M'impulsava un anhel antic. Caminava decididament cap a mi mateix” (pàg.32).
A més a més, es cita literalment la figura del poeta a través dels records del Samuel:
"A Altea, moltes vegades s'ajuntaven a sopar escriptores, pintores, músiques, escultores... Fins i tot algunes vegades hi anava el poeta Vicent Andrés Estellés" (pàg. 89).
"El Coral romput, per exemple, era un disc fet amb textos de Vicent Andrés Estellés, un espectacle on es donava un protagonisme especial al text recitat per l'Ovidi i, és clar, les discogràfiques feien cara de pòquer..." (pàg.90).
I a través de la figura de l'Ovidi Montllor:
"Com deia el poeta que tant recitava Ovidi Montllor: «Han passat anys molts anys; han passat moltes coses»" (pàg. 137).
Altrament, quan la Martina li conta al Víctor com va conèixer la seua mare, la Teresa, fa referència al poema "Cançó de bressol":
"La meua Teresa és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i la flor del taronger" (pàg.52).
Finalment, es fa referència al poema Tot esperant Ulisses:
"Desescric tot el que he escrit" (pàg.133).
S'observa també la utiltizació del menjar en forma d'imatges o de metàfores i com a fil conductor de la narració:
"La cuina feia olor de mantruca, la sopa amb pasta de farina de blat i brou de carn que tant agradava l'avi" (pàg.22).
"Martina va aparèixer amb aquella sopa amb trossos grans de carn i verdures" (pàg.44).
"Vam sopar els tres junts, al jardí, envoltats d'un cor de grills i dos fanalets amb exèrcits d'arnes orbitant-los. La resta fou silenci. Podria dir que davant del pitxer i l'amanida, ningú va escudellar cap conversa" (pàg.130).
TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU
En aquesta obra vegem la poesia d'Estellés a través de la mitificació que fa Sarrià del terrat i de l'evocació constant a la roba estesa i als llençols:
"Encara trobe més buit el terrat de rajoles polsegoses. Sense geranis. Sense roba estesa. Sense res" (pàg.15).
"També perquè amagava un tresor: el terrat. Un espai diàfan de rajoles roges d’uns vuitanta metres quadrats. Allí vaig passar vesprades d’infantesa sentint-me com un afortunat nàufrag de la ciutat. La meua imaginació s'embacava en el vaixell pirata dels playmobil i fluïa entre balons de futbol i una xicoteta piscina envoltada d'un autèntic verger que ma mare cultivava amb cura i paciència [...] Les plantes ballaven entre la roba estesa. Els llençols semblaven estendards de colors" (pàg.97).
"Entràvem i eixíem de la nostra estança i preníem posicions en aquella mena d'altiplà dominat per la vegetació salvatge i els estendards estesos" (pàg.117).
"Vam pujar al terrat i els ulls se li engrandiren davant dels rosers, els geranis, les tomaqueres encanyades, les gandules, la taula de càmping, la roba estesa, la tele, el vídeo, les cintes i les espelmes escampades sobre les rajoles" (pàg.131).
"La roba estesa voleiava entre la brisa nocturna de l'horta" (pàg.138).
Podem entreveure l'Estellés que invocava constantment les cames de la seua dona quan l'Ivan parla de la Marta:
"Es va repenjar al sofà i va llançar una mirada a les cames de la Marta. L'Eskorbutín es va posar en alerta..." (pàg.57).
"Ara estava asseguda al matalàs amb l'Eskorbutín repenjat entre les seues cames" (pàg.108).
"Vam entrar a la cambra i es va començar a despullar quasi inconscient. La dessuadora, la samarreta de tirants i després els texans que descobrien unes cames blanques" (pàg.143).
O l'Estellés que evocava els amants, quan l'Ivan parla de l'Eskorbutín i la Marta:
"Els amants s'havien tancat a l'habitació i jo m'havia quedat torrat en una de les gandules" (pàg.131).
I també l'Estellés que cantava als carrers de la seua ciutat a "Cos mortal":
"Porres i boles de goma per l'avinguda del Baró de Càrcer. [...] Vaig córrer encerclant el Merant Central i em vaig esmunyir cap al Carme pel lateral empedrat de la Llotja. [...] Quan vam arribar al bar Arandinos vam tòrcer cap al carrer dels Roters i, sota les torres de Serrans, ens topàrem amb una dotzena de nazis. [...] Vam creuar la plaça del Carme a tota virolla. Ens vam dispersar i jo vaig deixar enrere la plaça de l'Arbre fins que el carrer de Dalt se'm va obrir com un salvavides" (pàg. 72-73).
Finalment, es cita literalment a Estellés quan parla de l'època de la Teresa i l'Isabel:
"I van començar amb el festival al parc de la Ciutadella de Barcelona i van seguir amb Al Tall i Estellés i van continuar amb les assemblees i febrades que es van apoderar de tota una generació" (pàg.128).
De la mateixa manera que en l'obra de Ventura, es reflecteix l'estima i l'apreciació dels productes de l'horta, dels menjars tradicionals presents en poemes com Res no m'agrada tant:
"El seu sabor estava apegat a les parets, com el pimentó torrat o els arrossos de conill de ma iaia" (pàg.95).
"Allí havien viscut els meus iaios en unes habitacions minúscules que s'ordenaven al voltant d'un rebedor ample i estirat per on havia de passar el carro replet de basquets amb cebes, carxofes o encisams" (pàg.96).
"La visita de ma tia havia cobert de festa aquell Dijous Sant, malgrat que nosaltres ens saltàvem la Quaresma clavant les dents en la pell cruixent del pollastre. Entre talls i mossos, ma mare va resumir a ma tia la història curta del nostre grup" (pàg.125-126).
"Em mereixia assaborir aquella sensació. Mastegar-la. Sentir-la entre les dents i les genives com una ceba crua" (pàg.139).
"Més enllà de la Marta hi havia vida. I estava disposat a pegar-li mos sense manies" (pàg.174).