top of page

EL TEMPS: EL CONTEXT HISTÒRIC

Els dos autors conten la història de diverses generacions: la dels protagonistes, la dels seus pares i la dels seus avis i, per tant, es narren històries que es desenvolupen en èpoques diferents i, de vegades, en llocs diferents:

COM UN RECORD D'INFANTESA

Retrata el País Valencià i el Xile de principis del 2000 a partir de les vivències del protagonista: el seu treball a la revista, les manifestacions dels familiars de detinguts desapareguts a Santiago, els primers concerts de grups en valencià al País Valencià:

"Vull dir que fins fa deu anys a penes hi havia grups valencians en actiu. Ara ja es comencen a sentir algunes formacions noves, sobretot en circuits alternatius, perquè els ajuntaments quasi no organitzen concerts de grups d'ací i poques vegades els podem sentir a la ràdio o vore  a la televisió. Així i tot, les cançons van rodant i sempre hi ha un col·lectiu o associació disposada a organitzar concerts"(pàg.77).

Representa també, a partir de la història dels pares del Víctor: la Teresa i l’Àngel, el Xile de Salvador Allende amb la victòria de la Unitat Popular l’any 70, el colp d’estat de l’onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors militars dirigits per Augusto Pinochet i la posterior persecució dels partidaris d’Allende, com podem veure en el resum d'actuacions judicials:

"Àngel Nahuel Pérez, militant del MIR, i Teresa Fornells Caioma, ambdós llicenciats en enginyeria per la Universidad Técnica del Estado (UTE), van ser detinguts per agents de la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA) el dia 24 de novembre de 1975, aproximadament a les 07.30 hores, al carrer Chiloé" (pàg.113).

Finalment, presenta, a partir de la història del seu avi, la Guerra Civil espanyola, la posterior dictadura militar de Franco i l’exili dels republicans com s'explica a través de la carta que l'avi del Víctor, l'Hèctor Fornells, envia a la família de Salvador Capella:

"El dia 13 de juny de 1947, a les set de la vesprada, tornava cap a casa pel Molinar quan vaig sentir sorolls i m'hi vaig aproximar amagat entre matolls. [...] Vaig reconèixer uns dels capturats: era Salva, el coneixia perquè havíem anat junts a escola però no l'havia tornat a vore des de la guerra..." (pàg.122).

TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU

Presenta la dècada dels anys 90, una època de canvis culturals, polítics i socials que afecten a tot el món, però més concretament ens mostra la València del 1992, una València plena d’asfalt que encara condensava els valors dels franquistes que havien quedat impunes amb la reforma del règim:

“Plaques amb fletxes de Falange als portals, vespinos cavalcades per princeses amb xandall, un parell d’alqueries que resistien al setge sigil·lós de brutícia i malesa" (pàg.26).

Retrata també, a partir dels records de sa mare i sa tia, la València dels anys setanta, la València de la transició:

“No t’enganyes, Teresa. Tantes lluites, tantes assemblees, tantes manifestacions... per a què? Tot va ser una estafa" (pàg.127).

Cal dir, però, que, de vegades, també presenta l’Espanya de la dictadura a través de la història dels seus avis, tant dels paterns, que van haver d’exiliar-se d’Orellana la Vieja a València:

“Pels fusells dels nacionals i per la misèria a què els sotmeteren” (pàg.89).

Com la dels materns, una família conservadora que:

“mesclava la devoció per la Mare de Déu dels desemparats amb el fervor també irracional vers el franquisme" (pàg.90).

bottom of page